CLÚSTERS TURÍSTICS

QUINS TIPUS DE TURISTA HI HA?

Un no es fa aquesta pregunta fins que estudia turisme - o això és el meu cas -, però sovint tenim la tendència d’agrupar els turistes com unes persones que viatgen a un lloc, a priori, diferent al seu entorn amb unes motivacions iguals per tots, però això no és així. Hi ha molts tipus de turistes, és un món tan complex que ni els mateixos estudiosos es posen d’acord a l’hora de fer una classificació d’aquests.

Tot seguit farem una classificació mitjançant les investigacions publicades a la revista per excel·lència en turisme com és Annals of Tourism Research de diversos experts en la matèria.

Quan ens decidim a fer un viatge, el sol fet de buscar (o no) informació sobre el lloc de destí ja hi ha “algú” que ens està classificant, i això passa amb totes i cada una de les actituds i reaccions que tenim quan viatgem.

Una primera divisió la fem quan busquem informació del lloc on viatgem (pre-viatge). Podem classificar aquesta acció en:

Turistes Planificadors: estan oberts a tot tipus de fonts d’informació i acostumen a viatjar en pacs turístics on tot està inclòs i acostumen a allotjar-se en hotels de categoria (de quatre o cinc estrelles). La majoria de turistes planificadors són dones.

Turistes Exploradors: rebutgen tota font d’informació fruit de que no mostren preocupació pel risc.

Una altra actitud equivocada per part de la gent local és pensar que quan veiem turistes pel carrer tots ells tenen les mateixes motivacions. Això no és així, és veritat, però, que les sensacions derivades del fet de “ser turista” sovint són les mateixes independentment del motiu pel qual ens decidim a viatjar.

Un estudi demostra les diferents motivacions que tenen els turistes en un mateix destí, són aquests:

Herència Cultural: són principalment famílies i persones de la tercera edat, motivats per la natura, la cultura i la història, i que viatgen amb la intenció d’experimentar la vida en el allà, viure com vivia la gent del lloc en el moment real de l’obra, monument, etc.

“Raners”: principalment el duen a terme els joves, i es basa principalment en el plaer sexual, emborratxar-se i divertir-se de festa. Hi ha una interrelació visible entre turistes amb les mateixes motivacions i s’acostumen a trobar en platges i locals d’oci nocturn.

“Shirly Valentine”: acostumen a ser dones de mitjana edat amb ganes de trencar amb la rutina, concretament en trobar l’amor.

Heliotròpics: és el tipus de turisme “passota” i conformista, que només busca sol i platja i que és capaç d’estar més de set hores prenent el sol. No busquen noves experiències i encara menys tenen la intenció de culturalitzar-se.

“Lord Byrontype”: són turistes que repeteixen des de fa anys el mateix destí i fan ús dels mateixos serveis -van sempre al mateix hotel, restaurant, etc. – coneixen els residents de la zona, no els agrada massa veure turistes perquè no se’n consideren.

Ja hem dit abans que molts experts fan classificacions sobre grups de turistes, així ho va fer Lindberg quan va dividir el turisme en el medi natural. Segons el grau d’implicació hi ha:

Turistes Incondicionals: duen a terme una profunda investigació del lloc de destí el qual pràcticament ha passat a formar part de la seva vida i on es basen la majoria de les seves preocupacions.

Turistes Dedicats: es relacionen amb l’entorn amb la intenció de descobrir la història i la natura sense la necessitat d’anar més enllà, fins i tot de tornar-hi.

Turistes Establerts: simplement busquen en el lloc de destí un seguit d’aventures per omplir el seu temps lliure.

Turistes Ocasionals: són aquells que han escollit aquell destí com podien haver-ne escollit qualsevol altre.

Moltes ciutats exploten el llegat cultural com a una font de captació de turistes, és a partir d’aquí que se n’ha fet una classificació:

Sentimentals: tenen l’obligació moral de visitar el lloc. Aquestes sensacions tenen un efecte psicològic tot i que no se senten lligats com si fos part del seu passat.

Hereus: se senten hereus d’allà on son, es veuen com el resultat o els descendents de les persones que van viure durant aquell període històric.

Alumnes: són aquells que viatgen amb ganes d’aprendre.

Tot turista, independentment de la intenció que porti segueix un rol i tots ells responen en major o menor gradació dels estímuls de familiaritat- estranyesa, estimulació- tranquil·litat i estructura- independència. Els principals rols sotmesos posteriorment a estudi són aquests:

Turista de sol i platja

T. de nit

T. antropologista

T. arquiologista

T. de masses organitzat

T. d’aventures

T. explorador

T. de luxe

T. espiritual

T. de masses independent

T. de classe alta

T. rodamonts

T. de relat

T. esportiu

T. d’estudis

El grau d’aventura és un rol del qual se n’ha fet una classificació:

Masses de turistes organitzades

Masses de turistes independents

Explorador

Rodamón

A l’hora de viatjar, hi ha qui faria mans i mànigues per poder anar a un lloc concret i alhora hi ha qui pagaria el que fos per tal de no anar-hi. Això és la predisposició a viatjar i es classifica així:

Viatger Habitual: aquest tipus de turista, pragmàtic, acostuma a repetir la mateixa destinació. Està fortament influenciat per l’estructura de la seva personalitat. El viatger habitual evita riscos perquè vol estar com a casa i tot i que somia amb noves possibilitats no s’atreveix a dur-les a terme.

Racional: aversió al risc, amb motivacions realistes i racionals i amb una planificació acurada del viatge.

Hedonista: aquest tipus de turistes busquen únicament el plaer i no volen complicacions durant el seu viatge. Si el viatge no compleix les expectatives es deprimeix perquè per ell associa el viatge a plaer.

Oportunista: és un turisme que planifica poc el seu viatge i es manté a l’espera que aparegui una oportunitat econòmica i busquen unes vacances sense complicacions ja que pel sol fet de ser econòmic, és suficient motiu per gaudir i desconnectar de l’estrès de la vida quotidiana.

Obligat: encara que sembli estrany també es pot estar obligat a viatjar, com ara per motius de feina, escolars, familiars, etc. En aquests casos el turista no s’implica en l’estada al lloc de destí.

Adaptable: manca de previsió que fa que s’adapti a canvis d’última hora.

Fins ara hem vist tipus de turisme des del punt de vista d’oci però hi ha una classificació segons l’ús de les instal·lacions, i és que la majoria de turistes van a gastar però una part va a invertir i a guanyar diners.

“Developer Tourist”: és aquell estranger que compra un terreny i hi construeix instal·lacions per ús turístic. Sovint l’empresari retorna al seu país d’origen i rarament s’hi queda.

“Condo- Tourist”: és aquell jubilat foraster que ve d’un país benestant. Es retira i compra o lloga un habitatge per viure-hi durant un llarg període de temps.

“Itinerant Tourist”: és el que visita la zona en pocs dies i principalment es queda la majoria de la seva estada al nucli turístic de la zona, lloc on es concentra el turisme pur.